Ja fa un any que amb en Marçal Bayona teníem trobades per saber sobre què ens agradaria parlar en un espectacle i alhora aprofitàvem per arreglar una mica el món. Després d’alguns cafès i entrepans (no tots el mateix dia), vam arribar a la conclusió que volíem parlar de les coses senzilles, dels petits moments que ens marquen, del que realment és important; una mica per fugir d’aquest anhel o ànsia per aconseguir el que s’espera de nosaltres o per buscar una felicitat fictícia. I vam adonar-nos que els nostres records més preuats eren aquelles coses importants que moltes vegades no ho semblen.
Un cop vam tenir clar que volíem parlar dels records, vam iniciar una tasca de recerca recollint records individuals a través d’entrevistes a persones de perfils diversos. Les preguntes eren:
- Quins són els records més importants per a tu?
- Què és el més important a la vida?
- A quin moment de la teva vida tornaries?
- Quina cosa no material guardaries dins d’un pot?
Algunes respostes es repetien, com ara les notícies d’embarassos, els naixements, el record dels avis i àvies que ja no hi són, els estius al poble o els viatges. Pel que fa a allò que guardarien dins d’un pot, molts es decantaven per olors i veus d’essers estimats. A més a més, la majoria voldrien tornar a ser infants o reviure la infantesa dels seus fills i filles.
Les seves respostes ens van revelar un fet significatiu: malgrat les diferències personals, tots compartim els mateixos records. Això ens va donar una pista clara: els records representats a l’espectacle havien de ser col·lectius, perquè el públic els pogués fer seus.
També vam constatar que els moments més senzills són els que perduren a la memòria i deixen una petjada més profunda. Aquests instants, sovint quotidians, reflecteixen els valors essencials de la vida, com la família, l’amistat i la salut.
Explicar als infants que l’essencial està en les coses petites ens sembla important perquè els ajuda a valorar el present, a gaudir dels petits moments i a construir una felicitat més autèntica i duradora. En un món que sovint posa l’accent en l’acumulació de béns materials i l’èxit extern, ensenyar-los a trobar bellesa en els gestos quotidians com una abraçada, el riure amb els amics, l’olor de la pluja o un bon record en família, els fa créixer amb una mirada més sensible i agraïda envers la vida.
A més a més, aquesta perspectiva fomenta valors com la senzillesa, l’empatia i la connexió amb els altres. Quan els infants aprenen que la felicitat no depèn de grans esdeveniments ni d’objectes cars, sinó d’instants significatius i relacions autèntiques, desenvolupen una actitud més resilient i una major capacitat de gaudir del dia a dia.
Els records ajuden a definir qui som i com hem arribat on som. Ens connecten amb el nostre passat però d’una manera subjectiva; perquè la nostra ment transforma les vivències en emocions. Alhora, compartir els records amb els altres ens ajuda a crear vincles.
