Després de dos mesos de residència a l’Espai d’Arts Escèniques d’Alella, el passat 23 de novembre vam viure un d’aquells moments que queden guardats per sempre: l’estrena de POTS al mateix teatre que ens havia acollit durant tot el procés de creació.
I no ho vam fer soles. Ens van acompanyar amics, familiars, col·laboradors i totes aquelles persones que, d’una manera o altra, han format part del camí fins arribar fins aquí. Poder estrenar a casa, en un espai que ja sentíem nostre, ens va donar una calma i una escalfor molt especials en un moment tan important i ple de nervis.
El primer contacte amb el públic va ser preciós. Veure les seves reaccions, sentir els silencis, els riures i, sobretot, descobrir alguna llagrimeta entre les butaques ens va confirmar que allò que havíem estat construint durant mesos havia aconseguit arribar a l’altre costat.
En acabar la funció, vam voler allargar una mica més aquest diàleg. Vam deixar un dels nostres pots a l’entrada del teatre, convidant petits i grans a escriure-hi aquell record, aquella emoció o aquella història que POTS els havia despertat.
Perquè, al cap i a la fi, aquesta peça també parla d’això: dels records que guardem, dels que compartim i dels que, sense saber-ho, despertem en els altres.
I així, entre paraules, emocions i petits records, vam tancar una estrena que per nosaltres serà difícil d’oblidar.
